El Poble durant
el franquisme
Mentre el franquisme va persistir, la utilització del Poble per fer un discurs espanyolista violentament anticatalanista assolí la seva màxima expressió. En aquesta època, des de sectors propers al règim, la unitat orgànica de l’Estat espanyol que, en el terreny de l’arquitectura el conjunt aconsegueix assolir, es va tractar d’utilitzar per esgrimir el lema de la “unidad de la Patria”.
Tanmateix, en la gestació del recinte hi ha alguns aspectes que no acaben de quadrar en aquesta afirmació que assegura que el conjunt va ser una idea de la Dictadura i que, com a tal, respon a un projecte de caràcter espanyolista. Entre altres coses perquè el projecte estava dissenyat des de feia temps i, a més, perquè la filosofia del Poble Espanyol no va ser una invenció gaire original, doncs la idea de recrear l’arquitectura regional d’un país en una exposició no era pas nova. A diferents països d’Europa, així com a l’Amèrica del nord i del sud, a finals del segle XIX va aparèixer un moviment neoromàntic que suposà la valoració de les tradicions regionals o vernaculars, concretament de la casa típica de cada regió. A Espanya, potser el millor exponent i la culminació d’aquesta tendència seria el Poble Espanyol.
