El Poble Espanyol és un poble únic construït a partir de la recreació de 117 edificis, a escala real, de diferents regions espanyoles. Un tranquil i agradable passeig et permetrà descobrir la varietat del patrimoni arquitectònic de la Península: del barri andalús a l’arquitectura monàstica romànica catalana.

Viatjar a peu i passar en qüestió de minuts de Còrdova a Besalú o de Cangas de Onís fins a Medinaceli passant per Mallorca, Santiago de Compostel·la, Càceres i molts altres racons de la Península Ibèrica per descobrir l'arquitectura popular espanyola des d'un altre punt de vista, és possible. Aquesta és la màgia del Poble Espanyol.

Un peculiar poble fundat en 1929

El nostre és un poble construït a la part alta d'una muntanya, Montjuïc. I és exactament això: un poble. Amb la seva plaça major i altres secundàries, amb carrers formats per cases tradicionals de diferents estils de l'arquitectura espanyola: Romànic, Gòtic, Mudèjar, Renaixement, Barroc… I a més, jardins, fonts, muralles… i fins i tot un monestir i un museu!

Tots ells són elements comuns a la major part de pobles d'Espanya i que estan perfectament sintetitzats en el Poble Espanyol de Barcelona. Aquest era precisament l'objectiu dels creadors d'aquest recinte, construït en 1929 amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona. En total, 117 construccions que són en realitat recreacions a escala real d'unes altres ja existents, amb tanta fidelitat que en alguns casos han servit com a exemple per a la restauració de l'original.

L'arquitecte Puig i Cadafalch va concebre la idea original i la van materialitzar els seus col·legues Francesc Folguera i Ramón Reventós amb l'ajuda del crític d'art Miquel Utrillo i del pintor Xavier Nogués, que van viatjar per 1.600 poblacions de tota la Península prenent notes i fent dibuixos per captar la veritable essència de l'arquitectura espanyola. Una essència que no es transmet a través de grans monuments sinó d'edificis populars, petites parròquies o placetes amb encant, resultat de molts segles d'història. El projecte va aconseguir tal èxit que les autoritats de l'època van decidir conservar el recinte per a les generacions futures.



Directori arquitectònic

Aquests són alguns edificis de diferents comunitats autònomes que pots trobar reproduïts i ben conservats al Poble Espanyol:


Albarracín – Terol

Aragó

Albarracín

Albarracín (Terol)

Aragó

Albarracín

Albarracín (Terol)

Aragó

Alquézar

Alquézar (Osca)

Aragó

Antiguo Ayuntamiento de Sigüenza

Sigüenza (Guadalajara)

Castella i Lleó

Arcos de la Lonja

Sos del Rey Católico (Saragossa)

Aragó

Ayuntamiento de Graus

Graus (Osca)

Aragó

Ayuntamiento de Valderrobres

Valderrobres (Terol)

Aragó

Arcos de Sos

Jérica (Castelló)

Comunitat Valenciana

Belianes

Belianes (Lleida)

Catalunya

Besalú

Besalú (Girona)

Catalunya

Besalú

Besalú (Girona)

Catalunya

Ayuntamiento de Sigüenza

Sigüenza (Guadalajara)

Castella - la Manxa

Betanzos

Betanzos (La Corunya)

Galícia

Betanzos

Betanzos (La Corunya)

Galícia

Caldas de Reis

Caldas de Reyes (Pontevedra)

Galícia

Calle Arcos

Arcos de la Frontera (Cadis)

Andalusia

Can Banús

Rupit (Barcelona)

Catalunya

Can Betes

Rupit (Barcelona)

Catalunya

Can Lo

Rupit (Barcelona)

Catalunya

El que no pots perdre't

Les construccions del Poble Espanyol estan classificades i organitzades en quatre grans àrees geogràfiques: Mediterrani, Sud, Centre i Nord. Totes elles formen, en el seu conjunt, un entramat urbà amb espais que no pots perdre't. Per exemple:

  • La Plaça Major: Com ocorre en tots els pobles espanyols, es tracta del gran espai públic, heretat de l'àgora grec i del fòrum romà. A la nostra Plaça Major, inspirada en la de Riaza (Segòvia), es troba, com no, l'Ajuntament, a imatge i semblança del de Valderrobles (Terol). Però la seva estructura està en realitat inspirada en moltes altres construccions originàries d'altres províncies espanyoles.
  • La Plaça Aragonesa: Presidida per la imponent torre de Utebo, aquesta és l'altra gran plaça del Poble Espanyol. L'estil mudèjar de la construcció és un clar reflex artístic de l'encreuament de les religions cristiana i musulmana, que és sens dubte una de les singularitats de la història i la cultura peninsulars i de l'arquitectura espanyola.
  • L'arquitectura romànica catalana: En un dels extrems del Poble Espanyol es troba la zona dedicada a Catalunya. Aquí podràs admirar el Monestir de Sant Miquel, que es va projectar recreant elements de cinc monestirs catalans com el de Santa María de Porqueres a Girona. També en aquesta zona coneixeràs les construccions de la incipient burgesia urbana al Carrer Mercaders. A més, gaudiràs d'unes magnífiques vistes panoràmiques de Barcelona.
  • El sud: Aquesta zona, dedicada principalment a les províncies andaluses, suposa un bell contrast pel que fa a la resta del recinte. Carrers estrets, sinuosos i empedrats, façanes blanques amb tests blaus replets de geranis i el típic pati cordovès són algunes de les característiques d'aquest àrea on es troba la Placeta del Carmen i la Verge dels Fanals.

Però aquests són només quatre exemples del que l'arquitectura espanyola del Poble pot oferir-te. Per tot el recinte trobaràs carrers i racons plens d'encant que et faran viatjar geogràficament i en el temps: la Baixada de Cervantes, la Graderies de Santiago, el carrer del Príncep de Viana amb caserius bascos i navarresos, la Font de San Miguel... perd-te pel Poble i gaudeix del passeig!

Arquitectura espanyola molt viva

El Poble Espanyol és molt més que un decorat inspirat en l'arquitectura espanyola. Les seves construccions estan plenes de vida, doncs són el marc perfecte per a activitats culturals complementàries que no pots deixar de gaudir. Per exemple, el Museu Fran Daurel, una rica col·lecció d'art contemporani en el qual podràs admirar obres de Picasso, Dalí, Miró, Tàpies, Chillida o Barcelò. La modernitat d'aquests artistes conviu en harmonia amb la tradició de l'arquitectura espanyola de segles passats.

A més, el Poble Espanyol alberga en les seves construccions els tallers de desenes d'artesans que realitzen creacions úniques en cuir, ceràmica, metall, vidre o llana, entre molts altres materials. Per això, el nostre recinte ha estat declarat Zona d'Interès Artesanal per part de la Generalitat de Catalunya.

I per si això fos poc, els carrers del Poble Espanyol estan plens de bars, tendes, restaurants i molts altres establiments que teixeixen una rica oferta comercial i d'oci… com si d'un autèntic poble espanyol es tractés!

Descobreix la diversitat de l'arquitectura d'Espanya en un passeig

El Poble Espanyol es construeix l'any 1929 amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona, com a pavelló dedicat a l'art. 49.000 m2 concebuts com un veritable "poble" dins el cor d'una ciutat per gaudir d'una representativa síntesi de l’arquitectura popular espanyola a través de reproduccions d'edificis reals que trobem per tota la Península, a banda de carrers, places i altres racons.

La selecció dels 117 edificis de tota Espanya reproduïts a escala es fa amb l’objectiu de crear una composició global i harmònica perquè el visitant conegui, no els edificis més emblemàtics de cada zona sinó la diversitat arquitectònica del país.